Reflexions...
A partir de les exposicions dels projectes de les meves companyes, puc
aportar de manera més general que totes han fet
molta feina i han dissenyat
projectes de qualitat , tenint en compte les diferents necessitats i
característiques del centre on realitzen les pràctiques.
De tots els projectes, un dels
aspectes que més m’ha cridat l’atenció ha estat el fet d’introduir noves
tecnologies dintre del funcionament del centre. Em sembla admirable la tasca
que han realitzat aconseguint que l’equip docent formés part tant activa del
projecte. Penso que això ho han aconseguit perquè han sabut plantejar i
estructurar el projecte de manera molt clara.
Si el centre es capaç de continuar
amb el projecte un cop les practicants acabin amb el seu cicle de practiques, les
docents amb esforç i constància
aconseguiran un bon rodatge i les famílies acabaran formant part d’aquest
projecte, perquè és innovador i creatiu, una nova forma de sentir-se més a prop
dels infants.
Penso
que aquest projecte podria incorporar-se dins el meu
repertori professional , perquè seria una
bona manera d’involucrar d’una manera diferent a les famílies i
compartir el dia a dia a l’escoleta.
Per altra banda, l’únic inconvenient
que veig, tenint present el centre on jo faig feina on els recursos econòmics
de les famílies són baixos, es que actualment la majoria de la població pot
tenir accés a les noves tecnologies, però també cal tenir present la minoria de
famílies que no tenen accés a les noves
tecnologies, per tant aquesta minoria quedaria exclosa d’aquest projecte.
I com a solució, seria interessant
que si el centre conta amb els recursos suficients posar a disposició de les
famílies un ordinador ( per exemple
situat al rebedor del centre) on també poguessin visitar el blog.
Per altra banda , l’altre projecte
que m’ha cridat molt l’atenció ha estat el projecte de la poesia. M’encanta la idea d’omplir un espai de temps en el que els infants
esperen a les famílies i que en la majoria dels centres ofereixen temps per al joc lliure i sense cap
intencionalitat educativa.
A més, l’aprenentatge que promou és
molt diferent a la resta de projectes , que generalment es basen més en
treballar i desenvolupar el treball amb els sentits, l’expressió a partir de la manipulació d’objectes, que per altra banda,
també és molt important i necessari.
Aquest projecte introdueix nou vocabulari, onomatopeies , el treball
de la memorització, la relaxació, l’expressió a partir de diferents recursos
, etc. I
a més, la col·laboració de les famílies també esta molt present.
Cada centre és molt diferent , per tant els
projectes exposats també ho són. No
tenen res a veure , cada un s’adapta a
les necessitats i característiques del centre. Això em fa reflexionar sobre la
importància de saber adaptar- se i ser flexible a les noves situacions i
considero que tots els projectes ho han sabut aconseguir.
Els objectius que promouen en
general, són aconseguir l’expressió dels infants, treballar amb nous materials
i experimentar noves sensacions, incorporar el
a les famílies al treball que es
realitza al centre educatiu i fer-ne part dels projectes.
En referència a l’avaluació, el
que puc valorar es que en el cas
d’alguns projectes, es que l’avaluació no es podrà
dur a terme enguany, sinó ja
haurà de ser el pròxim curs , però tot i
això la feina d’organització , planificació
i estructuració dels projectes et permet fer algunes valoracions sobre
de com podrà funcionar el projecte, com
per exemple en el projecte de psicomotricitats exposats.
En la resta de projectes , els
resultats poden ser visibles i gràcies a
l’avaluació es podrà valorar si el projecte porta
bon camí i si assoleix els objectius proposats.
A partir d’aquesta avaluació tan a
l’inicial, a la continua i a la final es podrà anar construint i modificant progressivament el projecte de
manera que es vagi adaptant a les necessitats
dels infants i dels centres. Es
podran valorar les mancances, les coses positives, les reaccions dels infants,
la pròpia actitud , tant de les practicants com de les docents, la participació
de les famílies, etc.
En moltes ocasions la nostra idea inicial és molt diferent al que acaba sent el
resultat del projecte, perquè a mesura que es
posa en practica es va modificant
i això ho aconseguim gràcies a la
avaluació i al saber mantenir una mirada crítica i activa cap a la feina
que es realitza cada dia.
Per altra banda, i deixant de banda
el tema de l’avaluació, m’he adonat que hi ha certa diferència entre el disseny
d’un projecte de millora i el disseny de bones pràctiques però a la vegada no
són conceptes independent sinó que s’interrelacionen entre sí i a partir d’aquesta relació es quan es s’aconsegueix un projecte de
qualitat. Un projecte de millora conta amb un conjunt de bones practiques , que
seran les imprescindibles per formar
aquest projecte, sense elles tota la tasca realitzada no tendra sentit i per tant des de el meu punt de vista seria
difícil garantir el bon èxit del projecte.
Per la
xarxa he trobat una definició de bones
practiques que s’apropa al que per mi es una bona practica:
“Entendríem
com a bona pràctica, aquell sistema o conjunt d’activitats interconnectades que
siguin considerades útils i vàlides com a referents per a la millora de
l’educació ; com que no existeix una veritat única ni una sola forma de fer i
actuar, cal que situem les bones pràctiques dins d’un sistema d’indicadors concrets en funció de les creences i
els valors que l’Observatori consideri més escaients en relació als seus propis
objectius. “
Roser Boix
OBERC
Per tant segons això, per començar amb el disseny
d’un projecte primer cal partir de les necessitats i característiques dels
infants i del centre. Arrel d’aquí
s’estableixen els objectius que es volen aconseguir amb la realització del
projecte. A partir dels objectius es
defineixen els continguts i es comença a fer el disseny de la proposta pensant
des de la metodologia que es vol dur a terme fins al temps dedicat al projecte.
Dit això i fent referència als termes d’innovació , considero que tots els centres han d’estar
oberts a la innovació. Molts de docents tenen por a la innovació perquè la desconeixen , perquè s’allunya a la
manera com estan treballant fins ara i
això els provoca por a no saber donar
resposta a aquest nou canvi. Però un bon docent ha d’estar preparat i ser flexible a n’aquesta nova situació i no només per nosaltres mateixos com a educadors sinó
també per els nostres alumnes , perquè els beneficis seran compartits amb
ells/ells que a la fi tot el nostre
treball i esforç és per ells/elles i per el seu bon
aprenentatge.
Penso que el canvi sempre ofereix més possibilitats de millores , que quedar-se al
mateix lloc i hem de ser conscients que
si una cosa no funciona , sempre podem tornar cap enrere.
Molts de docents pensaran : Si la manera amb
la que estic treballant fins ara funciona, perquè canviar? I jo els hi diria que la innovació és el progrés i si som
capaços d’adaptar-nos al canvi, serem capaços de seguir el camí cap a l’èxit.
