Reflexions...

A partir de les exposicions  dels projectes de les meves companyes, puc aportar de manera més general que totes han fet  molta feina  i han dissenyat projectes de qualitat , tenint en compte les diferents necessitats i característiques del centre on realitzen les pràctiques.

De tots els projectes, un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció ha estat el fet d’introduir noves tecnologies dintre del funcionament del centre. Em sembla admirable la tasca que han realitzat aconseguint que l’equip docent formés part tant activa del projecte. Penso que això ho han aconseguit perquè han sabut plantejar i estructurar el projecte de manera molt clara. 

Si el centre es capaç de continuar amb el projecte un cop les practicants acabin amb el seu cicle de practiques, les docents amb esforç  i constància aconseguiran un bon rodatge i les famílies acabaran formant part d’aquest projecte, perquè és innovador i creatiu, una nova forma de sentir-se més a prop dels infants.

Penso  que aquest   projecte podria incorporar-se dins el meu repertori professional , perquè seria una  bona manera d’involucrar d’una manera diferent a les famílies i compartir el dia a dia a l’escoleta.

Per altra banda, l’únic inconvenient que veig, tenint present el centre on jo faig feina on els recursos econòmics de les famílies són baixos, es que actualment la majoria de la població pot tenir accés a les noves tecnologies, però també cal tenir present la minoria de famílies que no tenen accés a  les noves tecnologies, per tant aquesta minoria quedaria exclosa d’aquest projecte.  

I com a solució, seria interessant que si el centre conta amb els recursos suficients posar a disposició de les famílies  un ordinador ( per exemple situat al rebedor  del centre) on  també poguessin visitar el blog.

Per altra banda , l’altre projecte que m’ha cridat molt l’atenció ha estat el projecte de la poesia.  M’encanta la idea d’omplir  un espai de temps en el que els infants esperen a les famílies i que en la majoria dels centres ofereixen   temps per al joc lliure i sense cap intencionalitat educativa. 

A més, l’aprenentatge que promou és molt diferent a  la resta de  projectes , que generalment es basen més en treballar i desenvolupar el treball amb els sentits, l’expressió  a partir de  la manipulació d’objectes, que per altra banda,  també és molt important i necessari.

Aquest projecte  introdueix nou vocabulari, onomatopeies  , el treball  de la memorització, la relaxació, l’expressió a partir de diferents recursos , etc.  I  a més, la col·laboració de les famílies també esta molt present.

Cada centre  és molt diferent , per tant els projectes  exposats també ho són. No tenen res a veure , cada un  s’adapta a les necessitats i característiques del centre. Això em fa reflexionar sobre la importància  de saber adaptar- se  i ser flexible a les noves situacions i considero  que tots els projectes ho  han sabut aconseguir.

Els objectius que promouen en general, són aconseguir l’expressió dels infants, treballar amb nous materials i experimentar noves sensacions, incorporar el  a les famílies al treball  que es realitza al centre educatiu i fer-ne part dels projectes. 

En referència a l’avaluació, el que  puc valorar es que en el cas d’alguns projectes,  es que l’avaluació  no es podrà  dur a terme enguany, sinó  ja haurà de ser  el pròxim curs , però tot i això la feina d’organització , planificació  i estructuració dels projectes et permet fer algunes valoracions sobre de com podrà  funcionar el projecte, com per exemple en el projecte de psicomotricitats exposats.

En la resta de projectes , els resultats poden  ser visibles i gràcies a l’avaluació  es podrà valorar  si el projecte  porta  bon camí i si assoleix els objectius proposats.

A partir d’aquesta avaluació  tan  a l’inicial, a la continua i a la final es podrà anar construint  i modificant progressivament el projecte de manera que es vagi adaptant a les necessitats  dels infants i dels centres.  Es podran valorar les mancances, les coses positives, les reaccions dels infants, la pròpia actitud , tant de les practicants com de les docents, la participació de les famílies, etc.

 En moltes ocasions la nostra idea  inicial és molt diferent al que acaba sent el resultat del projecte, perquè a mesura que es  posa en practica es va modificant  i això ho aconseguim gràcies a la  avaluació i al saber mantenir una mirada crítica i activa cap a la feina que es realitza cada dia.

Per altra banda, i deixant de banda el tema de l’avaluació, m’he adonat que hi ha certa diferència entre el disseny d’un projecte de millora i el disseny de bones pràctiques però a la vegada no són conceptes independent sinó que s’interrelacionen entre sí  i a partir d’aquesta relació  es quan es s’aconsegueix un projecte de qualitat. Un projecte de millora conta amb un conjunt de bones practiques , que seran les imprescindibles per  formar aquest projecte, sense elles tota la tasca realitzada no tendra sentit  i per tant des de el meu punt de vista seria difícil garantir el bon èxit del projecte.

 Per  la xarxa  he trobat una definició de bones practiques que s’apropa al que per mi es una bona practica: 

“Entendríem com a bona pràctica, aquell sistema o conjunt d’activitats interconnectades que siguin considerades útils i vàlides com a referents per a la millora de l’educació ; com que no existeix una veritat única ni una sola forma de fer i actuar, cal que situem les bones pràctiques dins d’un sistema d’indicadors concrets en funció de les creences i els valors que l’Observatori consideri més escaients en relació als seus propis objectius. “

 Roser Boix

OBERC

Per tant segons això, per començar amb el disseny d’un projecte primer cal partir de les necessitats i característiques dels infants  i del centre. Arrel d’aquí s’estableixen els objectius que es volen aconseguir amb la realització del projecte. A partir dels objectius  es defineixen els continguts i es comença a fer el disseny de la proposta pensant des de la metodologia que es vol dur a terme fins al temps dedicat al projecte.

Dit això i fent referència  als termes d’innovació , considero que  tots els centres  han d’estar  oberts a la innovació. Molts de docents tenen  por a la innovació  perquè la desconeixen , perquè s’allunya a la manera com estan treballant  fins ara i això els  provoca por a no saber donar resposta a aquest nou canvi.  Però  un bon docent ha d’estar preparat  i ser flexible a n’aquesta  nova situació i no només  per nosaltres mateixos com a educadors sinó també per els nostres alumnes , perquè els beneficis seran compartits amb ells/ells que a la fi  tot el nostre treball  i esforç  és per ells/elles i per el seu bon aprenentatge.

Penso que el canvi  sempre ofereix més  possibilitats de millores , que quedar-se al mateix lloc i  hem de ser conscients que si una cosa no funciona , sempre podem tornar cap enrere.

Molts de docents pensaran : Si la manera amb la que estic treballant fins ara funciona, perquè canviar?  I jo els hi diria  que la innovació és el progrés i si som capaços d’adaptar-nos al canvi, serem capaços de seguir  el camí cap a l’èxit.